| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Propostes de por

Page history last edited by silvipp 14 years, 1 month ago


Torna a tots els Guions

 

 

Maniquís molt vius

En Pol treballa a la ràdio. Té un programa nocturn on la gent trucat o envia Tweets per desfogar-se o xerrar una estona amb algú. Per a no sentir-se sol, vaja. En Pol contesta i parla amb la gent amb un to amistós. Fa un RT d’algun missatge que li fa gràcia i acaba la feina. Marxa de nit cap a casa seva i al portal es troba dues ombres intentant obrir la porta... una és la seva mare, l'altre és en @pepitudelospalotes que sembla begut. Pujen a casa, i mentre el porten a una habitació per a que descansi, es veuen tot de maniquís en diferents postures i vestits de diferents maneres, uns assentats, d'altres de peu, uns sols, uns acompanyats com si estiguessin xerrant. Fins que ens hi fixem bé i, mentre veiem com en Pol i la seva mare es fiquen dins d'una habitació, l'ull d'un dels maniquis es mou amb expressió de terror. minitomcat

 

Estic Mort?

Els bombers tiren la porta a terra i surt una pudor intensa de la casa. En Pere es mort sobre el teclat de l’ordinador a la taula del menjador. Evidentment el portátil ja fa dies que es apagat. Fa quinze dies que es mort. No pot ser, tot just fa una hora que va piular per tweeter.

En Pere era un boig de la programació i quan va sentir a parlar d’un home que havia deixat al notari l’últim tweet de comiat es va recordar del sistema d’enviar missatges programats; va lligar caps. Va passar moltes nits fent-se un programa que contestés automàticament uns missatges aleatoris al veure unes paraules claus. Si detectava la paraula “amor” podria contestar “què es l’amor?”, si veia “avatar” era mes rotund i contestava “avatar es una merda...
Es passava hores veient com el seu “piulador autònom” cada cop tenia mes seguidors. Però ell no era l’únic que havia pensat això, ni amb les mateixes intencions… Alfons Grau

 

 

El Pacte amb el diable

Veiem una habitació d'un pis -probablement una saleta d'estar- on els mobles han estat enretirats i un NOI (el nom no és important) dibuixa quelcom que no veiem al parquet. D'esquenes a la càmera hi ha obert un portatil al damunt d'una taula, al cap d'uns instants sona un sorollet -avís de piulada- i el noi el mira, pareix que llegesca quelcom i es mira el rellotge, pareix impacient. En eixe moment algú truca a la porta.


Obre i entra la NOIA, comenten que és tard, ella s'ha retrassat, etc... Acaben de dibuixar el que siga que fan a terra. I escriuen quelcom a l'ordinador. Pareix que llegesquen, ell porta una ampolla de vi i comencen a beure, riuen, posen música i -tuit!- una altra piulada. Llavors ja veiem la pantalla de l'ordinador, és un MD d'algú anomenat @Belzebu666 -amb un àvatar d'un cabró o quelcom així- que els hi diu "comenceu ja". El noi apaga la música i van seguint les instruccions macabres -ep! però no massa- del twitteru misteriós, van en crescendo. Es trepitgen les mans, es beuen aigua bullent... Qualsevol cosa dura però assumible. Quan arriba el crescendo màxim veiem el tweet de @Belcebu666 que diu "mata-la i allò que vulgues serà teu,, prepara-la i quan jo et diga, ho fas"". El NOI deixa ala NOIA amarrada al centre del pentacle i agafa un ganivet, s'apropa a ella, tremola, ella plora. Passen uns instants... cap piulada. El NOI s'apropa al teclat; escriu "ho faig?", ningú no contesta. Fa alguns intents més, res. Deixa caure el ganivet, plora i cau de genolls.

Canvi de plànol, veiem l'habitació d'un NEN d'uns 12 anys, ell està de cara a l'ordinador, sentim la veu de la seua MARE que el crida per a sopar. Ell fa cara de contrariat, però s'aixeca i hi va. Veiem el seu ordinador amb el twitter engegat, i ell és l'usuari @Belcebu666 ,12452 followers. Josep Barberà

A dinar!...

Una nena entra a la seva habitació per estudiar i tanca la porta. La seva mare li diu que no ho faci, però com a ella li molesta el soroll tanca sense més. Mentre estudia escolta uns estranys sorolls que provenen del seu armari, l'obre amb certa por i d'ell surt una estranya núvol de fum que la atrapa i l'arrossega cap a l'interior. A l'hora d'anar a dormir la seva mare va a l'habitació i se la troba buida. Mira per tots els costats (incloent l'armari) i no la troba. Després d'uns mesos el cadàver de la noia apareix en el saló de la casa amb una nota que diu: "Gràcies pel dinar" Inés Martínez Vidal

 

Vampirs reals

la meva seria fictícia de vampirs... es veu una noia o un noi remenant pel twitter i comença a veure coses estranyes en 1 "follower" que té... comença a investigar a través d'internet i fent trucades-per què l'altre que no he dit és que és investigador privat, i al temps lliure també- i acaba descobrint que una de les moltes xarxes o webs que existeixen sobre vampirs... és en realitat una comunitat o forum on es posen en contacte VAMPIRS REALS. i que el follower amb qui s'escrivia n'és un. a partir d'aquí una idea li ronda: convertir-se i ajudar millor o desaparèixer ja que no té ni familia i amics pocs o tampoc el trobarien a faltar o seguir sent humà fer com si res? i si seguís humà.... seguint fent-tinguent amistat amb aquest follower o ignorar-lo a partir d'ara?

crec que té més de 140 però és que sempre m'allargo... (i de fet en l'actualitat estic escrivint història de vampirs als temps lliures així que inspiració en tenia de sobres : laura bosch

 

Tweet mort

Es tanca la porta d’un cop fort. Dins queda un noi (trentena) que s’asseu nerviós a una i plora. Baixant les escales ràpid una noia (trentena) que també plora (tot és un muntatge en paral.lel: plans ell dins casa; plans d’ella al carrer). Ell s’aixeca de sobte. Ella surt al carrer. Ell torna a seure. Ella comença a córrer carrer avall. Ell agafa el telèfon. Ella corre i corre més. Ell mira el telèfon, dubta. Ella corre desorientada: no sap cap a quin carrer girar. Ell finalment escriu un tweet: “Ho sento. No tornarà a passar. T’estimo!”. Ella corre sense deixar de plorar. Ell mira el mòbil i desitja neguitosament la resposta: no n’hi ha. Escriu més tweets. Ella s’atura per creuar el carrer. El semàfor de peatons està en vermell. Agafa el telèfon. Veu tots els tweets. Sanglota. Mentre creua el carrer va escrivint: “Jo també... I el que et volia dir és que... estic embarassada”. Un cotxe l’atropella. Al pis el noi rep el tweet i esclata d’alegria. Francesc Canosa Farran

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.