| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Propostes de Thriller psicològic

Page history last edited by silvipp 14 years, 1 month ago


 

Torna a tots els Guions

 

 

Serp gigants o companya?

Juliol del 2009. Sra. soltera viu sola en un pis. Mira la tele i veu aquesta notícia: http://www.20minutos.tv/video/grwEQZ27-descubre... a partir d'aquest moment s'obsessiona amb les serps gegants. Té una barreja de por i fascinació. Tema Freud (em seguiu?). Quan va al bany s'imagina que surt una pitó del vàter, com li va passar a aquell Sr. d'Alacant però ella en el fons ho desitja i després se sent culpable. La serp no surt mai. En el fons odia a aquell Home perquè tothom parlava d’all , li feien entrevistes etc. Carles Roca-Fon.

 

Terror al cinema

Un conegut tuitaire decideix fer una pel·lícula amb el Twitter com a eix vertebrador. L'hauran de fer només entre tuitares. Llença la idea en un tuit i de seguida aconsegueix engrescar a la comunitat tuitaire: apareixen actors, directors, guionistes, càmeres,... Per coordinar-ho tot convoca una reunió en un cinema de la ciutat.
La convocatòria és un èxit, els tuitaires estan encantats de "desvirtualitzar-se", l'ambient és fantàstic...
Però quan comença l'acte, es tanquen les portes, els organitzadors mostren el seu veritable rostre, res no és el què sembla... Jordi Fariñas

 

Enganxats

Una parella entra a una habitació. Son a un hotel. Es besen, s'abracen, es despullen, cauen damunt del llit. Sona un mòbil. Ell busca entre les butxaques, el treu un iPhone, parla, diu: Ara no puc, estic en mig d'una reunió, ens piulem d'aquí una hora i mitja. Tornen a càrrega, ella diu: Una hora i mitja? Tan poc! Riuen, beuen, es llepen, s'ensumen, es mosseguen, cada cop més excitats...
El iPhone és damunt la tauleta de nit mentre sentim gemecs, crits, sons d'excitació, surt a la pantalla un missatge personal de tweetter: A on ets? Et necessito. T’estimo.
Ara son un damunt de l'altre. Es mouen molt i cada cop mes ràpid. El mòbil vibra, hi ha una trucada entrant. No fan cas, son a punt d'arribar a l'èxtasi. Ara entra un missatge de tweetter: ja ha passat 1h i mitja. TRUCA URGENT!!!
Ell és damunt ella. Ella crida, de plaer. Ell també crida, de dolor. Ell cau fulminat damunt d'ella. Ell te un infart. Ella un orgasme. Ell queda sense respiració. Ella també. Veu que es mort i crida histèrica.
Ara no sap que fer. No pot treure'l de sobre. De l'ensurt han quedat enganxats. Ara li fa molt de mal. Intenta arribar al iPhone i no pot... Plora. El mòbil no para de rebre missatges i trucades. Ella no pot desfer-se d'ell, son ben enganxats...
Fins aquí puc explicar... Riedweg

 

Espot direcció de trànsit

va, anem per una història de les que comencen maques: musiqueta poppy, a l'estil sofia coppola i els seus AIR. Un noi que va en cotxe, negociant les curves d'una carretera que es dibuixa a càmera lenta. No sentim el soroll del motor ni de l'exterior, només la música que sona a l'mp3 del cotxe. dia assolellat. veiem que al lloc del copilot no hi ha ningú, només el telèfon mòbil d'ell. sona el telèfon i ell contesta amb els mans lliures: és un amic del conductor. ell li explica que està conduint cap a casa de la NOIA (és igual el nom). és una bona amiga a qui fa molt que coneix però a qui mai li ha dit: que la troba divertida, fascinant, amb una imperfecció a les dents però tot i així amb un somriure enlluernador. En aquesta part cal tirar de tòpics una bona estona, però sense passar-se. De tal manera que ens enterem que, per primera vegada, el NOI es decideix a insinuar-li a la NOIA el que sent per ella. Penja el telèfon i seguim escoltant la música. Ara és Wake up, d'Arcade Fire. NOI ja somriu obertament, mentre el sol entra pel parabrises del cotxe. Al·legòricament, veiem que algun núvol que hi havia al cel va desapareixent. El mòbil vibra, i fa el sorollet que t'avisa que tens un tweet nou. El noi agafa el mòbil, veu que és NOIA que li ha escrit alguna cosa, i abans no ho pugui llegir, un tràiler que es creua amb ell destrossa el cotxe. al Tweet hi deia: "no facis tard, que et vull dir una cosa. Un petó, valent!" cine.cat

*referència visual: Hard Candy (el moment del Mini)
*referència sonora: AIR, Arcade Fire, Erm (pols)

 

Capicúa (10/5/10)

¿Se puede sobrevivir un día sin más recursos que una conexión 3G y Twitter?

Un geek famoso con miles de seguidores intentará estar encerrado un día completo en una habitación, intentando que sean los seguidores los que le mantengan informado y alimentado.

Lo que no podría imaginar nuestro protagonista es que el día escogido es el 10/5/10 (Capicúa), en el que twitter tuvo que eliminar la lista de seguidores y seguidos durante 4 horas y veinte minutos por un bug de seguridad.

¿Qué pasó durante este tiempo? ¿Qué hizo que el reto peligrara? ¿Porqué su vida estaba en peligro? Sin seguidores ni seguidos no somos nada... Esteban

 

Compte enrera

Pla seqüència de 10 minuts. Encara no he pensat massa què hi passa, però el fet és que a l'estil de la sèrie 24, comença la història amb un compte enrera que marca 10 minuts. El protagonista està atrapat en algun lloc, potser segrestat (a l'estil Zulo) en el maleter d'un cotxe i només té un telèfon mòbil a mà. No té cobertura telefònica però sí 3G, o sigui que per poder-se escapar, mentre se li acaba la bateria, ha d'aconseguir mitjançant Twitter, explicar als seus followers on és (que ni tan sols ell ho sap) i com el poden rescatar. El fet seria com a través de la seva crida els followers ec van multiplicant i intenten, amb un efecte altaveu brutal, trobar-lo. valentí sanjuan

 

Agorafobia

Voz en off, imágenes en plano picado de las habitaciones de la casa, finaliza en la mesa de ordenadores (tb simulando efecto videocámara casera), una chica de espaldas escribiendo , proyectando sensación claustrofóbica. “Me llamo Devora y soy agorafóbica, tengo 37 años y la mayor parte de mi vida he sido voluntariamente prisionera, no recuerdo el comienzo pero si recuerdo cuando los ataques de pánico en el exterior eran tan frecuentes que me resigne a trasladar mi vida a cuatro paredes y una conexión adsl. Hace un par de años llegó el boom de las redes sociales , tampoco se me da demasiado bien las palabras así que mi red social ideal Twitter, yo ofrecía información sobre lo que mejor conocía, las fobias y no por el falso mito de ser popular(tener más follovers) sino para tener más tweets, es decir, más atención(, ser agorafobica no implica necesariamente ser asocial,) hasta que un día comenzaron a llegar tweets extraños , no por el contenido, que era corriente sino porque cuando visitaba el perfil del autor, no estaba registrado este y lo desconocía , como si alguien secuestrara las identidades para enviarme tweets, comencé a analizar los mensajes pues cada vez eran más frecuentes y absurdos en contenido, los recopile , estudié, y concluí que se trataba de unas coordenadas… “silvia prieto puig

 

Et conec?

Una persona que porta anys tancada a casa i sense vida social, comença a conèixer gent a través de twitter, i s'hi troba tan bé, que s'obsessiona a conèixer tothom qui està al seu TL. ... (podria ser el fil que lligui les històries! ) I com més gent coneix, més en vol conèixer.mar gonzalez sanou

 

Visita el meu perfil

Un hombre con aspecto de vagabundo entra en un locutorio de Barcelona, se conecta a twitter y revisa el perfil de una usuaria en concreto, visualizamos como saca una vieja libreta y toma notas de lo que lee, vemos como se le va terminando el tiempo de sesion, cuando se cierra la maquina no hace nada, toma sus cosas y se va sin decir nada, mas tarde sigue el mismo ritual en otro locutorio, no sabemos quien es ese hombre ( un acosador / un familiar ) ; cuando esta conectado la camara puede hacer planos de los tweets y enlazar con imágenes de la chica para ilustrar lo que se informa. neko23

 

Espasmes per tú

Una persona (sense definir status sexual) és novell en això de moure's per les xarxes.
Va fent, i sempre que apareixen certes imatges d'uns determinats usuaris, busquem noms, li entra un o més espasmes (Contracció involuntària i persistent d’un múscul o d’un grup de músculs.....)
Espasmes de diferent menes: de por, de goig, d'impacte abstracte, ...., d'excitació sexual, fins a punt de cert impacte que arriba a orgasme.
I passa que només les troba quan apareixen per la pàgina, i va fent....., i tal. Actualitzant la pàgina, i actualitzant...., mmmmmm, fins que un dia descobreix que es pot anar a visitar el perfil.
I per aquí apareixen qüestions que rumio encara una micasilviamartinez

 

Digues qui sóc

"Algú perd la memòria i intenta recuperar-la amb el seu twitter" Sara Lema B.

 

El joc del penjat

Un noi (30) rep un tweet d'un nou follower que diu: "juguem al penjat?"
ell s'ho pren a broma i no li fa ni cas...però el rep un cop i un altre fins que li diuen "juga...o te'n penediràs.."el noi es posa nerviós i rep un tweet que diu: "o jugues o..." i veu que hi ha una foto adjunta...clica i...a la foto hi ha una noia plorant lligada de peus i mans i amb la boca tapada...
monntsy

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.